La ruta fins al mas era per allà quasi totalment deserta...


Obra:Sense la terra promesa (p. 147)
Municipi:Castalla
Comarca:Alcoià

testing image

La ruta fins al mas era per allà quasi totalment deserta; només se'n trobava un altre a mitjan camí, lluny de la senda, engolfat en una coma i mig tapat per l'espessor de molts pins corpulents. Per allà, la Foia Roja distava poc més d'una hora al bon pas del seu cavall. A la mitja hora de marxa des del poble, la muntanya s'eixamplava, es complicava, i la senda començava a pujar un coll. I quan cavall i cavaller el coronaren, aparegué una clotada ampla de terra roja i fèrtil on s'albiraven els paral·lelograms variats dels diversos conreus de la Foia Roja. De front, un pic de penya grisa com una piràmide colossal –l'Alt de l'Àguila- emergia d'un verd entapissat de bosc i es diluïa en pujols cada volta més baixos fins a extingir-se en el pla després de tancar pel migjorn la recòndita fondalada, mentre que, a l'esquerra, la serra pinosa i fosca seguia elevant-se gloriosament. En el silenci del matí, es sentia al lluny un apagat murmuri d'aigua espenyada, i Albert coneixia bé aquella veu familiar de la font dels Pinsans, que rajava per una canal i queia amb una rialla incoherent dins una bassa obrada dins la penya en l'espessor dels pinars del migdia, a gran altitud, a mitjan coster.