Homenatge, indignament precipitat...


Municipi:Alcoi
Comarca:Alcoià

testing image

Homenatge, indignament precipitat fet en vers i en prosa,

a un germà, a un amic, a un company: Ovidi Montllor

 

2

 

jo havia escrit amb lletres de quitrà el teu nom als

murs de les tenebroses matinades de València

havíem anat

tu

i  jo

plegats

havent sopat tots dos com uns canonges

al barri de les putes

i em referies que una vegada vares venir a València en

un autobús

i et vares perdre per aquests carrers per aquestes cases

en un llit qualsevol amb una dona

i em vas referir

instantània

amb una gràcia i una tendresa inoblidable

la teua primera experiència amb una puta

amb una dona nua

que et cercava el trau

 

el teu trau d'adolescent

 

abans d'açò

abans d'aquesta matinada a la ciutat de València dues

vegades lleial

vàrem fer un bon sopar

ens vam asseure a una tauleta

i mentrestant pessigàvem d'un plateret d'olives

em vas narrar el procés que havia seguit el teu disc

ovidi montllor

canta a alcoi

vàrem beure moltíssim

potser massa

hi havia unes xicones parlant prop de nosaltres amb

un home

 

eren

aquells

temps de persecució

de tenebres

de cauteles

 

vam sortir als carrers de la nit

feia fred

caminàvem absurdament d'un lloc a un altre

arribàrem a una petita plaça

evocàrem dies passats

dies d'esperança i perill

 

després

abans de retornar a casa

vaig emplenar els murs de València amb un nom

agrupador i únic

un nom de lluita

d'esperança

deia

ovidi montllor alcoi

 

tot ho recorde ara mentre passen els dies

mentre passen les hores de fosc metall altern

veig a la meua dreta el divan on tu seies

 

on ens vas comptar l'altre dia a isabel i a mi els camins

de fang i de boira de tristesa i de fred pels quals

arribares a la teua carta escrita a casa

 

de vegades isabel i jo encara recordem aquells dies

 

eren

aquells

temps d'esperança i risc

la teua veu anava recitant la dramàtica història de

l'emigrant

 

isabel i jo ens miràvem

secretament volíem que València arribàs a ésser plenament

 

lluny

com en una fotografia

com en una aigualida fotografia en sèpia

hi havia el barranc del cinc que creuava tota la terra

 

hi havia la força tel·lúrica del barranc de la batalla

 

el vaig veure en la teua companyia i en la de toni miró

 

barranc del cinc

barranc de la batalla

terra de barrancs desvetllats sota la lluna plena

els barrancs quasi blaus esperant tan quiets

els barrancs que es desperten en sonar la teua veu

 

moltes coses ovidi

molta vida compartida

com el menjar el pa

la lluita l'esperança