Prec d'amor

Prec d'amor

Jo no vullc que l'amor en mi sols siga

una flama en desig d'amarga pena.

Vullc que enlaire son goig en la serena

verdor del mar com la mirada amiga.

Amb la brisa l'amor porta flairosa

el batec de l'estel, signe joliu

com un llamp sobre el cor que crida altiu

la veu de la tendresa més formosa.

Vora el mar la cançó no és riallera,

té un dol de fat. La nau que és ancorada

sembla un pur símbol verge de l'amada

que sospira en anhels de llarga espera.

Blanca amor com l'escuma, com el pit

d'un arcàngel, clara amor que s'inspira

amb un reflex lunar i en ell delira

per ser eterna en l'estelada nit.