Alcoi


Obra:Poemes i cançons (p. 17-19)
Municipi:Alcoi
Comarca:Alcoià

testing image

Alcoi

 

Té costeres i ponts,

música de telers.

té muntanyes que el volten,

i li donen fondor.

Allí fa ser un riu

aigües brutes de fàbriques;

allí fan nàixer boira

del fum brut sense ales.

Eiximeneres trauen,

en prova de treball

d'un poble que l'ofeguen.

i que no mataran:

el meu poble Alcoi.

 

Poble d'història d'homes

que han volgut llibertat;

poble tossut i obert,

carrascós, clevillat.

Com un gall matiner

canta i alça la cresta,

com si el seu horitzó

fóra fora finestra.

Hi ha també un raconet

que només el sé jo,

ple de flors a l'estiu,

ple de flors a l'hivern.

El meu poble Alcoi.

 

Allí hi ha un campanar,

que en guerra el van tombar

i que després l'han fet

calcat com era abans.

Per vergonya de tots

i beneït pel clero;

la vergonya de fer-te

anar al teu enterro.

I encara té una font

roja i fresca tostemps;

com ella dóna vida

la primavera mou

al meu poble Alcoi.

 

Allí fan unes festes

que a molts els dura un any

i que altres les esperen

sense pensar en el sant.

Són moros i cristians

que el cafè els fa germans;

sempre perden els moros

i guanyen els cristians.

Tants amos, tants obrers,

tan dolç i tan amarg;

ballen colors de festa

amb músiques i focs

al meu poble Alcoi.

 

Amb un Cantó Pinyó,

lloc de cita amb tothom;

amb el Barranc del Cinc

com dos braços oberts.

Allí hi ha una glorieta

que ensenyen als infants

i que els dóna cabuda

quan s'han cansat d'anar;

i els té fins que se'n van

al món millor que ens diuen;

rient pels qui li vénen,

plorant pels qui se'n van

va coneixent-ho tot

el meu poble Alcoi.