París és massa lluny i l'exemple francès massa pròxim...


Obra:El brunzir de les abelles (p. 59-61)
Municipi:Alcoi
Comarca:Alcoià

testing image

Tomàs (llevant-li importància): París és massa lluny i l'exemple francès massa pròxim...

Mossèn Cabrera: Però Alcoi està només a mitja jornada de camí, i a Alcoi es troba la central dels internacionalistes espanyols; els germans dels qui van alçar a París la Comuna... Vós sou amic d'Agustí Albors, i no podeu ignorar que Albors, com a alcalde d'Alcoi, no es priva de fer públiques demostracions de quant li preocupa la situació social en la seua ciutat. Ja sabeu el que passa amb aquestes epidèmies: una volta es declara la infecció, aquesta. no coneix límits comarcals o locals... I si alguns obrers espanyols hagueren d'imitar més ràpidament els alcoians, serien, sense dubte, els seus veïns... Resumint-ho: si succeís alguna cosa, i això a Alcoi és més que probable, l'agitació i la subversió -no ho dubteu- s'estendrien en un tres i no res a la Pobla del Bisbe...

Tomàs (preocupat): Efectivament, Albors m'ha comunicat diverses voltes la por que té que la secció de la Internacional que es troba a Alcoi promoga vagues, motins, o algun altre incident d'aquest estil... Però de totes maneres, ací, a la Pobla, quins fets podrien esdevenir-se? No tenim internacionalistes, ni els obrers compten amb líders, ni molt menys tenen objectius polítics clars...

Mossèn Cabrera (suaument): En aqueix punt radica el vostre major error. Quan vau refer aquesta fàbrica vau convertir uns treballadors, que encara es pensaven mig artesans, en allò que ells anomenen proletaris... sense res més... i aquest és el primer pas... I pel que fa als líders... jo no estaria tan segur que ara els en manquen...

Tomàs: Parleu de Ximo el Roig? Si és aquest el problema, no em preocupa massa... No, no li negue perillositat, i jo mateix l'haguera llançat de la fàbrica si no fóra perquè els altres obrers són com un eixam d'abelles, protegint la reina... Certament, se les pinta com pocs, per demanar augments, plantejar reivindicacions, millores, o el que siga... És l'esperit de reclamació en persona... però no passa d'açò... No té la talla que cal com per a fer que els seus companys arrisquen, no sols el treball, sinó també llurs vides, i la de llurs famílies, en nom d'uns principis que ell mateix, de segur, desconeix...

Mossèn Cabrera (segur): No és Ximo el Roig el qui em preocupa a mi tampoc... sinó el senyor secretari, el vostre amic... Mateu Guirado...

Tomàs (sorprès): Mateu?

Mossèn Cabrera (d'una manera inflexible): ¿Preteneu d'ignorar qui ha estat el promotor de la Cooperativa Benèfica que els vostres obrers han format?

Tomàs (que no acaba de comprendre): Però això sí que ho sabia, i en certa manera em sembla bé que faça que els obrers es preocupen pel seu futur...

Mossèn Cabrera (sarcàstic): Pel seu futur! I pel vostre, sens dubte, també... Potser desconeixeu que s'hi donen... que és ell qui dona classes i xerrades al vostres obrers?

Tomàs (dubtant): No... És a dir, sí... M'han informat que els parla d'art, de cultura... de com amillorar els seus coneixements... tècnics...

Mossèn Cabrera: Puix a les meues orelles ha arribat una cosa ben distinta... Sé, amb total seguretat, que tot el procés revolucionari de la Comuna ha estat estudiat i discutit pels vostres obrers, i com mantenen llaços ben estrets amb els internacionalistes d'Alcoi i de València... Per coordinar-se millor, sens dubte... Què signifiquen, doncs, les llargues reunions que manté Ximo a sa casa amb altres companys de la fàbrica i amb el mateix Mateu, que el sovinteja...? I els viatges d'aquest amb el mateix Ximo a Alcoi? I les cartes que escriu -i que rep- freqüentment Mateu (i si voleu confirmació, preneu declaració a l'encarregat de Correus), amb adreces tan significatives com, a banda de les d'Alcoi i València, altres de Madrid, París o Londres, de coneguts internacionalistes, o d'àcrates manifestos? I, si encara dubteu, si tot això no basta per a convèncer-vos, investigueu alhora sobre uns dipòsits d'armes i explosius que són també ben anomenats per tot el poble, i al contingut dels quals, estigueu segur, el vostre amic no ha de mostrar-se aliè!

Tomàs (tractant de reaccionar «oficialment», i fent-se càrrec de la situació): Puc assegurar-vos que desconeixia tot això... Ans, al contrari, comptava amb la fidelitat de Mateu. Però si tot aquest assumpte es confirma -i us promet que faré tot el que em siga possible per aclarir-ho- us done la meua paraula que no permetré per cap motiu que la República siga feta tremolar en els seus més sagrats i fonamentals principis: vull la República, sí, però, per damunt de tot, i sobre totes les coses, vull també l'ordre: qualsevol intent d'avalot anarquista serà tallat des de les seues mateixes arrels.