Homenatge a Joan Gil-Albert


Obra:La Casa del Pavo (p. 42)
Municipi:Alcoi
Comarca:Alcoià

testing image

Homenatge a Joan Gil-Albert

 

I

 

Un esperit a punt d'esgrimides  essències

on les paraules tenen poderiu de fons càlid

i subtil fortalesa per esclarir la vida

i tot allò que ens volta home endins amb la força

d'un món escrit a colps de destresa forjada

per fruir l'existència més delicadament,

per penetrar el pacte que l'home, en nàixer, signa

assumint les mesures que el destí li ha atorgat.

Aquest és Gil-Albert, un escriptor i un nauta

que ha solcat les singlades dels rumbs més atzarosos

i ha vençut els esculls amb el tremp solitari

del pensarós que arriba a plenituds daurades

per la clarividència del silenciós combat.

 

II

 

Has roturat nous camps en vers i prosa

i açò t'ha fet angèlic vianant

El teu esforç s'ha fet forment i poma

del prodigi que duies al teu cant.

«Concertar és amor» -vas dir- i l'aire

que aflairava els teus dons al·lucinants,

tallava aquells sonets diamantins

amb el ritme que portes en la sang.

Conec la teua font de doll seré

- un poc tinc d'aqueixa aigua fraternal-

i sé una mica de la lluminosa

follia que ens ressona com un llamp.

 

III

 

Home d'evocacions transfigurades

pel temps transcorregut i el teu esment

en fixar les tendreses enyorades

escandint serenors al pensament.

 

El paisatge nadiu t'ha madurat

i s'ha tornat ubèrrima collita.

Alcoi vibrava en l'amorosa cita

que el cor t'abriva dolçament lligat.

 

En «mi menor» i fina exquisitesa

sonava el clavecí. La frase encesa

ha nodrit l'harmonia amb foc lleial.

 

El concert no admet pols de grisa cendra

i quedarà com una fruita tendra

al rebost del teu goig sentimental.