L'ombra d'en Jacint Vilosa


Obra:Les tombes flamejants (p. 109-110)
Municipi:Cambrils
Comarca:Baix Camp

El 1359, amb motiu de la guerra contra Castella, es bastí la muralla, que fou consolidada el 1406. Durant la Guerra dels Segadors la junta de braços del 1640 escollí Cambrils com a plaça d'armes per enfrontar-se a les tropes castellanes, comandades pel marquès de Los Vélez. Aquest posa setge a la vila, defensada per 2.000 homes, amb 23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d'artilleria. Cambrils fou bombardejada durant tot un dia. Vençuts els cambrilencs, el de Los Vélez faltà a la seva paraula i foren passats per les armes entre 600 i 1.100 defensors, i feren penjar a les portes de la vila els tres dirigents de la defensa: Antoni d'Armengol, Jacint Vilosa i Carles Mestrolà. Un text de Josep Iglésies (Reus, 1902 - Barcelona, 1986) ens il·lustrarà sobre els fets. A tocar del portal, a mà esquerra, hi ha el monument Estela Falç, d'Enric Pladevall, en homenatge als defensors del 1640. També hi podem llegir un fragment del poema "L'ombra d'en Jacint Vilosa" de Bonaventura Gassol (la Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980). És recomanable entrar pel portal i seguir carrer Major avall i gaudir dels carrers i les cases antigues del Cambrils històric.

testing image

L'ombra d'en Jacint Vilosa (Fragment)

Tu que vius en desmesura
i pots menjar del bon pa,
si, quan mires cel endintre,
saps veure’l encara clar,
comença a fer penitencia
i Déu que et vulgui escoltar,
que el català que està en gràcia
i es comença d’enyorar,
el veu com un bosc de forques
de tants penjats com hi ha!
Al cel de Vic, Bac de Roda,
en Carrasclet al de Valls,
el cap de Josep Moragues
reflexant-se al fons del mar,
al de Cambrils en Vilosa,
n’Armengol, en Bertrolà,
dos jurats i el senyor batlle,
que al cel puguin reposar.
L’ombra que fa més feresa
de les sis ombres del Camp
és la d’En Jacint Vilosa,
la d’ulls mes esbatanats,
la de la cara més verda,
la de més color de llamp,
la de la boca més negra,
la deis llavis més morats,
la que branda, com un pèndol,
una vegada cada any,
en memòria i recordança
d’aquell desembre de sang,
que a Cambrils capitulava
a l’exèrcit dels tirans.
No en tenen prou amb sang d’homes,
que en volen també d’infants,
de mares i de donzelles
i de vellets els més blancs.
Als cabdills que capitulen
els tracten bé de germans,
els donen garrot i els pengen,
que els corbs se’ls vagin menjant.
Ai Castella castellana,
quins fills tens més castellans!