Un any, damunt aquella severitat impressionant...


Obra:La minyonia d'un infant orat (p. 108-109)
Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

Un any, damunt aquella severitat impressionant va descendir del cel un blanc miracle. Jo mai encara havia vist caure neu. Aquell calmós espectacle em robà, amb la seva magnífica tranquil·litat, els ulls. Molt temps després, quan tot llegint, aquests mateixos ulls meus s'ompliren de l'eficàcia pictórica d'aquest vers bellíssim:

 

Adspice quam dcnsum tacitarum vellus aquarum defluat...

 

vaig recordar aquella abundant caiguda d'aigües mudes que ompliren la vall de Lluc amb la candor llanosa dels anyells.

I l'endemà, el miracle ja fou tot un altre. Aquella gran nevada cotonosa s'havia trasmudat en una fràgil cristalleria riquíssima que plorava gotes d'iris.

I la Mare-de-Déu, tota sola! La campana no despertava més que els ecos deserts i anava a tocar amb el seu plant viu els penyals solemnes. Els camins ploraven i 1'herba hi creixia.

Però vetaquí que un dia, entre unes roques per la vall d'Aubarca hi trobàrem florit un gínjol blanc. I l'endemà arribà una oreneta. Damunt un om, vestit de fulla tímida, un tudó començà a roncar-hi. I una mèl·lera salvatge començà a remoure's dins l'eura negra de les cases del Molí. I l'aire portava una vaga olor de violetes secretes. Iun ancell caçà al vol un plomissó que volava. I les figueres despullades com a cirials se començaren a encendre a cap de brot, amb flamadetes verdes. I els cirerers de pastor s'emmantellaren amb un blanc llençol d'aromes. I un bell matí tots els escolans de l'Escolania sortírem a voltar la plaça del monestir, amb rams d'olivera a les mans i cantant: hosanna! Ja és l'abríl. Ja és Pasqua. Aquelles boires blanques són les ales dels àngels de la Resurrecció.

 

Regina caeli laetare!