Heus ací...


Obra:Les meves confessions (p. 24-25)
Municipi:Gandesa
Comarca:Terra Alta

Mossèn Joan Baptista Manyà va morir el 22 de desembre. L'endemà, segons el seu desig, amb permís del Vaticà, fou soterrat darrere l'altar. Una placa recorda el fet i reprodueix un poema del mateix Manyà que podem llegir, a més d'un fragment de Les meves confessions, en què fa un repàs de la seva trajectòria vital i de les seves capacitats, tot des d'una innata modèstia.

testing image

Heus ací, en resum, la confessió franca i ingènua del que jo sento en aquest particular. Mai no m'ha preocupat si pot considerar- se arribada, o no, a la glòria del talent la meva intel·ligència; ni em pertany a mi de judicar-ho; els qui es prenguin la molèstia d'estudiar- me, tenen el dret de valorar la meva producció intel·lectual i classificar-me on em pertoca. I per si de cas algú benignament em qualifica amb elogi, ja li confesso per endavant, amb tota sinceritat, que un dels pensaments que floten més destacats en l'ambient de la meva consciència és aquest: he estudiat força i algun resultat, encara que sigui modest, hauré collit durant la meva vida; però estic convençut que si molts dels meus companys escolars haguessin estat secundats, com jo, per circumstàncies favorables, haurien pujat més que jo en el cel de la intel·ligència; i viceversa, la meva vida, amb les noses i dificultats que patiren ells en el camí de l'estudi, hauria restat més endarrerida que la de molts dels meus condeixebles.
Opinem que no cal haver assolit un grau elevat de perfecció ascètica per immunitzar-se de certes vanitats; basta tenir alguna dosi de seny i no haver perdut del tot els elements del sentit moral. Els èxits i els fracassos en matèries intel·lectives, si fa o no fa com en les altres matèries humanes, procedeixen, no sols de les qualitats personals i de l'esforç de cada individu, sinó també d'un conjunt imprevisible de contingències que, obrant sobre la personalitat amb una trama misteriosa d'accions i reaccions complicadíssimes, exalten o deprimeixen els valors d'una intel·ligència, la porten al reeiximent o a la fallida. Atzar? Fatalitat? Providència? Com vulgueu.
En tot cas, desinflament implacable de vanitats personals. I això, encara, en el terreny dels valors veritables; car en el de la reputació i de la fama pública, la pedanteria, el partidisme, les simpaties o antipaties, la ignorància i tota la gamma inconfessable de les misèries humanes són, massa sovint, les que donen el títol de savi i reparteixen credencials de talent, amb un criteri tan fals i tan injust com el que impera en tots els altres ordres de la vida humana.