Al Santuari, s'hi concentren...


Municipi:Gandesa
Comarca:Terra Alta

Aquest santuari, situat al sud del terme, a l'engorjament del riu de les Canaletes, entre les serres de la Mola de la Fusta a llevant i del Crestall a ponent, es troba en un lloc feréstec i aïllat. És de difícil accés, a través d'una pista de dotze quilòmetres. El seu origen cal cercar-lo a finals del segle XIV, quan un grup de frares trinitaris procedents, sembla que de Tortosa, hi fundaren una comunitat conventual. El nom el rep d'una font d'aigua minero medicinal que brolla a 25 ºC a l'esquerra del riu de les Canaletes, no gaire lluny del santuari. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic, la qual cosa féu que s'explotessin amb fins terapèutics des del segle XVIII.

L'actual santuari fou edificat a partir del 1753 i acabat el 1756, segons la data gravada a la llinda per Mn. Antoni Soler. És un edifici neoclàssic amb porta a ponent, emmarcada de pedra, una nau amb un petit transsepte i una cúpula i un campaneret d'espadanya. Consta de quatre altars laterals i un cambril.

Tenint el santuari a la vista o al seu interior podem fer diverses lectures: un fragment del poema que li dedicà Joan Baptista Manyà, que hi és enterrat; dos poemes de Joan Povill i Adserà (Vilalba dels Arcs, 1903 - Olesa de Montserrat, 1985); textos de Joan Perucho i Josep Maria Espinàs que expliquen vivències de les seves estades i, finalment, una prosa d'Anton Monner (Gandesa, 1944) que fa la crònica de com es desenvolupa l'aplec de la Fontcalda en els temps més contemporanis

testing image

Al Santuari, s'hi concentren milers de persones el dia de la romeria. Aquesta edició, per causa del bon temps, encara ha arreplegat més gent de l'habitual. Una bona part ha baixat a peu pel camí de la Costa, en processó i amb les parades habituals per portar a cap les pregàries corresponents i esmorzar. La majoria ha baixat amb el cotxe i poquíssims amb el tractor. Fins als anys setanta, que el camí era estret i els revolts molt aguts, la gent hi baixava a peu i amb el suport de les cavalleries. A la sàrria dels rucs i les mules, la gent hi portava el menjar i estris indispensables. Quan el tractor féu l'aparició a la majoria de les cases pageses del municipi, molts romers que no podien baixar a peu ho feien al remolc del tractor i allí també s'hi carregava el menjar i els estris. Els centenars de cotxes que hi han baixat aquest any tingueren grans dificultats per trobar aparcament.
L'acte principal de la romeria és la celebració de l'eucaristia. El tercer toc sona a dos quarts de dotze i la missa comença puntualment. Anteriorment, davant l'altar, s'hi han dipositat rams de flors com a oferiment a la Verge. Les autoritats municipals, gairebé sempre acompanyades per l'alcalde de Prat de Comte, seuen a un lloc preferencial, al costat dels representants del Patronat de la Fontcalda i dels cantors. Al final de la missa, els romers pugen un a un al cambril de la Mare de Déu, tot cantant l'himne Salve Font Sagrada.
Quan l'acte religiós s'ha acabat, la gent es reuneix a la plaça on es ballen sardanes. Altres aprofiten per anar a fer una curta excursió per les rodalies de la Fontcalda i els més joves i agosarats neden a les piscines naturals del riu Canaletes, mentre la gent gran i els infants s'aprofiten de l'aigua calenta sorgida de la font coneguda pels Xorros per banyar-se els peus tot esperant l'hora de dinar. Les famílies i les colles d'amics dinen a l'indret que prèviament han reservat. Alguns ho fan als menjadors de la casa de Bot o la Casa Nova. Altres, a les cel·les preparades amb taules, cadires, nevera i quatre llits. I la majoria s'escampen sota les ombres dels pins del passeig de la glorieta o a qualsevol indret reservats del potent sol del migdia. En acabat de dinar, novament els romers es posen en moviment. Els xiquets juguen a futbol a la plaça, mentre alguns s'amaguen i corren entre la gent, i altres descansen al bar o dormen sota els pins.
A les cinc de la tarda els romers tornen a concentrar-se a l'església. Hi celebren la pregària pels malalts i en acabar molts s'acomiaden de la Mare de Déu. A partir de les sis de la tarda els cotxes comencen a tornar a Gandesa. La marxada és molt escalonada perquè a quarts de nou del vespre encara alguns no troben el moment adequat per anar-se'n, gaudint de l'extraordinària tranquil·litat i serenor que imposa l'indret. Pocs o poquíssims tornen a peu. Abans de la motorització tots tornaven caminant i, els més afortunats, dalt de la cavalleria. Aquest any, com ho he fet habitualment, he pujat caminant però pel camí de la Costa, i no per la Vall del Frare, per poder guanyar uns minuts i donar-me temps per arribar a les set de la tarda per veure el partit de futbol del Barça. Malgrat la forta calor i la manca de vent durant els primers 35 minuts del tram de la Costa, m'ha semblat curt i, fins i tot, dolç. En arribar dalt de tot la garbinada suau, ara no tapada per la serra de la Mola de la Fusta, bufava i refrescava l'ambient. Vaig arribar puntualment a casa i encara vaig tenir temps de dutxar-me. I el Barça va guanyar!
A les nou de la nit els romers es concentren a la Font de Dalt, des d'on surten en processó presidits per les banderes, de cara al temple arxiprestal. Arribats a l'església, on s'apleguen els gandesans que per una o altra raó no han pogut anar a la Fontcalda, el rector clou la romeria amb un curt parlament que acaba exclamant "Visca la Mare de Déu de la Fontcalda" i tots els assistents responen, amb força, "Visca".
Els gandesans han viscut novament una jornada important. La romeria a la Fontcalda és tant o més que la Festa Major. I aquesta edició hem tingut la sort que ha fet bo, no ha plogut, encara que els assedegats camps nostres sempre necessiten aigua, i tampoc ha fet un vent fort. Tant pels gandesans com pels molts forasters que ens han acompanyat ha resultat una diada de pregària, de bon record, de goig i d'esplai.