Vaig llevar-me d'hora...


Municipi:Gandesa
Comarca:Terra Alta

testing image

Vaig llevar-me d'hora el dia següent, i me'n vaig anar caminant al santuari de la Fontcalda. En travessar la serra em vaig sentir immensament lliure. Vorejava grans precipicis, comes profundes i agrestes.
Al fons d'una vall aparegué el santuari, tan estimat pel teòleg Joan Baptista Manyà. És un espectacle que recomano als excursionistes. El santuari és del segle XVIII i, al seu costat, s'alça un decrèpit balneari per al tractament amb les aigües. Aquestes són molt eficaces i, després de ressenyar la seva composició, Antoni de Magrinyà diu, en el seu fullet: "Cumplo, con un deber humanitario de dar los anteriores datos, porque en los muchísimos años que he ido a la Fontcalda me he podido convencer que son aquellas aguas para curar los reumatismos y es muy común ver al paralítico y al que para andar necesita muletas, completamente curados, con los nueve baños que en lo general suelen tomarse".
Em vaig banyar, doncs, en els profunds estrets d'aigua gelada, no sense un cert temor, fins que vaig guanyar confiança. Vaig nedar tot el matí entre altes parets de granit, donant-me algun cop de tant en tant. Vaig dinar en un rústic hostal amb una gana voraç.
A la tarda, després de tornar a banyar-me, vaig fer una mica d'alpinisme recreatiu. Em sentia matxucat. Quan tornà a alçar-se el vent, em vaig vestir i em vaig dirigir a Prat de Comte a esperar el tren que va de Tortosa a Saragossa. Vaig baixar a Bot i, per fortuna, vaig trobar un camió que aquella mateixa nit sortia cap a Gandesa. Bot és un poble del qual m'ha parlat Martí de Riquer.