La Fontcalda a l’hivern (fragment)


Obra:La Fontcalda (p. 129-131)
Municipi:Gandesa
Comarca:Terra Alta

 

 

 

testing image

La Fontcalda a l'hivern (fragment)

O l'inefable misteri
(si jo el pogués expressar!)
de la Fontcalda viscuda
en els dies hivernals
quan és tancada l'ermita,
quan és deserta la vall.

Entre aquells cingles altíssims
com gegants petrificats
que en murallada ciclòpia
circumden tot el voltant,
quiets, èrtics, impassibles
als vents i a les tempestats.

Sobre les clapes verdoses
de les altes soletats,
unes cabres que hi pasturen
s'albiren com puntets blancs;
de llurs esquellots monòtons
tot just si es sent el dringar.

Uns ocells negrencs, enormes,
s'alcen de lluny a volar;
volen pesats, volen baixos
i fugen irats, llençant
esgarips, udols i xiscles
de sinistres averanys.

Per damunt de les cingleres
on guaita la immensitat
s'han estès uns grisencs núvols
atapeïts i llisats,
impenetrable cortina
que tapa tot el cel blau.

I dels cingles i dels núvols
una boira davallant
s'esmuny pels pins i savines
Al fons d'una pregonesa
que ratllen els dos estrets
hi ha l'esperit de Gandesa
guardat per quatre parets.

Capella blanca per fora,
per dintre pau i quietud,
i per al malalt que implora
la viva font de salut.

La Verge de la Fontcalda
que tan petita com és
duu tot un Déu a la falda
que és amor (a més a més).

Oh! Verge fina i polida
d'ulls generosos i humans,
Vós, qui vetlleu per la vida
i el repòs dels gandesans,
doneu a qui en vós confia
la llum d'un viure sortós
i la pau als qui morien
amb la fe posada en Vós.

Joan POVILL ADSERÀ, inèdit.
i es desfà en borrallons blancs
que floten silenciosos
escampats ençà i enllà.

Una quietud immensa
plana per tota la vall;
buida i tancada l'ermita
i els casalots del voltant;
uns xiprers en rengle, immòbils
i muts, fan de guardians.

La veu damunt del silenci
torna i retorna triomfant
entre les parets i els cingles
per tot l'ample del barranc.

Després, altre cop silenci,
tot silenci i soletat.
Sols la font que no s'estronca,
que no creix ni minva mai,
incansable remoreja
la cançó del seu rajar:
eterna, llisa, monòtona
amb ritme i to sempre igual.