Estellencs

Estellencs

L'estiu fuig, un poc cansat;

riu al sol cada caseta,

i pels clars de l'emparrat

dansen ombres violetes.

Hi ha pinars cantant al vent

i turons amb oliveres;

els pollancres del torrent

encortinen les voreres.

I allà a baix el mar en pau,

i, estergit sobre el cel blau,

Galatzó, rei de l'altura.

La llum d'or s'escampa arreu.

Dins ton ull, que mira i veu,

S'emmiralla la natura.