Esporles
Esporles
El temps de Pasqua riu,
el món és una festa.
El sol ressuscitat
fulgura amb blanca vesta.
Son voleiant llençol
de boires esqueixades
irisa el jorn novell
entre clarors rosades.
Eixint per l'esvoranc
alegre, com s'hi banya
el poble rioler
al peu de la muntanya!
Al marge del torrent
la vila s'escalona.
Damunt cada portal
un parral d'or borrona.
S'encén un violer
en cada finestrella.
Albegen tots els horts,
coberts de flor novella.
Quina ona de perfum
escampa amb sa alenada
l'airet del dematí,
humit de la rosada!
El tapial florit
regala una ombra fresca.
Pels llirions de neu
brunzint l'abella tresca.
Aucells, dones rentant
de cara als gorgs blavissos;
ombratges falaguers
de polls bellugadissos;
l'abeurador, el molí,
el pont damunt les roques;
marjals, heures lluents
guarnint penyals i soques;
el bosc ple de remors
qui negrejant s'enfila,
i l'espadat vermell
en la blavor tranquil·la;
tot lluu de cara al sol
com una escala santa.
El soleiet d'abril
daura el torrent qui canta.
