Un teix per a Nadal (fragment)


Obra:Geografia lírica II (p. 83-84 i 85)
Indret:La Granja
Municipi:Esporles
Comarca:Mallorca

testing image

Un teix per a Nadal (fragment)

 

Un teix. ¿N'heu vist cap mai? Pocs en resten a Mallorca. Aquest nom, més que a un arbre, ens duu directament a l'altíssima serra de Deià. L'arbre de Sa Granja d'Esporles és exemplar únic: grossot, enorme, estès, descambuixat, terriblement entremaliat de branques d'aram, pelades i llises, damunt la soca baixa. Una oda mereix el Teix de Sa Granja, com Lo Pi de Formentor. (Pins i teixos són parents carnals).

El Teix de Sa Granja és un vell rabassut, rodejat de la flora i floresta jove, luxuriant, dels coneguts jardins. Allà els turistes, allà les festes i jocs i joies per a entretenir-los. Allà la bulla dels visitants que quasi anega la remor de l'aigua corrent o l'aigua disparada.

Teix. En llatí "faxus", en castellá "tejo". Al de Sa Granja se li calculen uns 2.000 anys. Serà, doncs, un dels arbres més antics de Mallorca. Quantes coses hauran vist les serps dels seus braços, si tenguessin ulls! Ja els romans tastaren l'aigua de la "Font Major", que els moros canalitzarien per a fer rodar els seus molins, alqueria "Alpic". Feu, després, del Comte Nuno Sanç, cavaller de la Conquesta i oncle del Conqueridor, qui la cedí als monjos del Cister. Palau o monestir, passà més tard al llinatge dels "Vida", i d'aquí als "Fortuny": aquests encara ara, a la 52 generació i 25 cosins que en són els propietaris actuals.[...]

Aquí no hi ha diccionaris d'ombra i verdesca que hi valguin! Brolladors d'aigua, brolladors de xiprers, i araucàries com a brolladors. I estufera de plantes indígenes o exòtiques... entre les quals, com d'una mar verda, sura el palau gentil, de finíssima "loggia" i balustrada, i clastra senyorial i murs ancorats dins el neoclàssic. Palau i siti cap a on s'afuen els pinzells pel verd de la Primavera o l'ocre de la Tardor consirosa, que és quan jo et vaig petjar, esporlerina obaga...