I vam començar les pujades de debò.


Obra:Dies d'ira a l'illa (p. 139)
Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

I vam començar les pujades de debò. L'autobús perdia la força i a estones l'hauríeu deixat darrera caminant una mica de pressa. No hi feia res perquè ens endinsàvem a les muntanyes i hi havia fondals enormes. Si miràveu per la finestreta el paisatge era millor que el del campament. Semblava un lloc ideal per a fer-hi una pel·lícula d'indis. I el pare Ferrer ens va contar la història d'un home dolent que havia empès la dona per un d'aquells precipicis. Però en arribar a Fontsanta la va trobar que resava davant la Mare de Déu, que l'havia agafada abans que toqués en terra. L'home es va posar a plorar i després es va confessar. I de llavors ençà no va voler més mal a la dona.

Quan vam ser dalt la muntanya vam poder veure la resta de l'illa i, al fons, es veia la mar. Hi havia algunes taques marrons i el capellà ens va dir els noms d'aquells pobles. A un d'ells era, precisament, on s'aturaven en Mayol i el seu pare. I em vaig dir que en arribar al vespre a casa demanaria permís als pares per acompanyar-los un diumenge.

Al coll, ens vam posar a baixar cap a la vall de Fontsanta. Al centre es veia una església amb algunes cases. Així com davallàvem van desaparèixer, però al cap d'una carretera amb oms a banda i banda, vam sortir a la plaça i vam haver arribat. La primera cosa que vam fer va ésser anar a resar a la mare de Déu. L'església era petita i fosca. Després va venir un capellà i ens menaren a veure el museu.