El salt de la Bella-dona (fragment)


Obra:Obra poètica (p. 106-107)
Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

El salt de la Bella-dona (fragment)

 

—Què hi sentiu, la muller mia,

dins l'abisme escur i fosc?

—La remor d'aigües que corren

rebotant pel negre fons...

—I entre la remor de l'aigua

no hi sentiu gemecs i plors?

—De qui són eixes veus tristes,

de qui son, mon car espòs?

—D'una dona que hi tiraren

un dia entrada de fosc.

—Qui pel barranc la féu caure

prou tendria el cor de roc!

—Qui la llançà dins l'abisme

fou, mestressa, son espòs.

—Si matà la muller sua

no li doneu aquest nom!

—La tal dona festetjava

d'amagat amb un pastor!...

—La dona que traeix l'home

bé mereix aquesta mort!

—Vós tendreu la mort mateixa,

que també heu traït l'espòs!

—Mare de Déu, assistiu-me!

diu la mestressa. ¡Socors!...»

I avall pel barranc rodola

rebotant i donant tombs...

Tan bon punt li ha dat l'espenta

mestre Llull, gira en rodó

i fuig igual que una roca

que davalla per un rost.

Com més lluny se fa, més corre

com si fugís de la mort,

i passa plans i garrigues,

bota torrents, passa boscs,

i sent de Lluc les campanes

que toquen l'oració.

Quan és davant de l'església

repara que hi va tot sol,

i sent los clams de s'esposa

que ressonen dins son cor.

Quant és al portal del temple,

lo criminós fa record

que el temple és terra sagrada

i passa el portal d'un bot.

Quan ha passat l'escancell

li agafa gran tremolor;

quan és a mitjan església

queda esglaiat, fred i groc,

pega un crit i cau en terra,

cau en terra de genolls:

veu s'esposa agenollada

davant de l'altar major.

—Muller mia, muller mia!

com bona i salva aquí us trob?

—La Reina de cels i terra

vos ho dirà, mon espòs.