Passat el Coll de la Bataia...


Obra:Històries i memòries (p. 43-44)
Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

Passat el Coll de la Bataia, amb el pont sobre un nou abisme, aviat ens trobàrem a la vall de Lluc. Record, també com si fos ara, aquell portalet rodó per on entràvem als Porxets i a la gran plaça dels Pelegrins. En aquell temps, per a un infant de deu anys que hi venia per primera vegada, i més en les particulars circumstàncies d'aquell dia per a mi, tot em començava a ser feixuc i dens d'emocions.

Par que m'entrevegi encara a la sala de la Infanta, en una primera i ràpida entrevista amb el prior, el pare Josep Miralles, de cara seriosa, que jo vaig confondre amb la d'un retrat a l'oli del fundador de la Congregació. Acordà amb mon pare que en haver dinat «m'entregarien».

Record també aquella primera visita a la basílica. Veia i no sabia què veia. Admirava aquella preciosa ornamentació daurada de les voltes i la cúpula. I aquella estesa de banderes penjades per les parets en pujar les escalonades del cambril. Banderes de tots els pobles de Mallorca, que recordaven el vinticinquenari de la Coronació. I al cambril —que aleshores obrien expressament per cada estol de visitants—, en veure la imatge menuda de la Verge negra, quin calfred dins el cor! Confés que totes aquestes coses, aquell dia, m'imprimiren caràcter i em causaren una impressió inesborrable.

Després, la meva germaneta i jo ens anàrem a fer la volta pel pujol dels Misteris. Admirava aquells monuments d'estil modernista que tant s'adeien amb el paisatge, i el paisatge mateix que era un altre monument gegantí, amb la vall d'Aubarca i la cresta del puig Roig. I en ser a dalt, amb la gran creu que corona el cim, i a sota el monestir als nostres peus, i al davant la mole d'En Galileu, tot de muntanyes verdes que feien redòs a la vall i al santuari.

Les meves ties havien preparat a les cuines un bon dinar i en el menjador dels pelegrins menjàrem millor que en taula de reis.