Tradició de les muntanyes de Lluc


Obra:Tradicions i fantasies (p. 328-330)
Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

Tradició de les muntanyes de Lluc

 

Escolta, oh caminant,

qui passes endavant

de l'alzinar gegant

per l'espessura.

La veu de l'avior,

del bosc amb la remor,

te conta un fet d'horror

que encara dura.


 

Per testimoni cert,

mira el fondal obert

de romegners cobert

dins eixa tanca.

Ningú hi davalla mai,

que dins el seu espai

amb un secret esglai,

tot cor demanca.



 

Avenc és maleït

aqueix fondal humit,

i fa més por de nit

que no la forca...

Estrany és el seu nom,

que dura Déu sap com:

l'avenc és per tothom

l'Era d'Escorca.


 

Una era això és estat,

a on en temps passat

batien el bon blat

de la muntanya.

Dins aquest cingle aspriu

la feien cada estiu,

alegre com un niu

que en sol se banya.

 

Un dia, a l'ull del sol,

de l'era en el redol

bullia viu estol

de gent pagesa.

En festa de guardar

tot era treballar

i riure i flastomar

sense represa.

 

De sobte, pel camí

de Lluc, se va sentir

el toc vibrant i fi

d'una campana.

Jesús omnipotent

anava en Sagrament

d'un pobre pacient

a la cabana.

 

A l'era es va acostar

pausat el combregar,

i el riure i flastomar

no es detenia...

Davant tal avalot,

s'atura el sacerdot...

Horror! Com un gran clot

allà s'obria!

 

Aquest avenc obrí

sa boca i engolí

dins la negror sens fi

l'era perduda...

La gent i el bestiar

s'hi varen estimbar,

seguint sense parar

l'aspra batuda.

 

Mai més des de llavors

pararen aquells morts:

el blat humit de plors

baten encara.

Per sempre així batran

fins aquell dia gran

en què els morts sortiran

a la llum clara.

·······································

Algú diu que ha sentit,

passant en l'alta nit,

pujar aquí seguit

remors estranyes:

cançons com infernals,

trot fondo d'animals

i esquelles, dels penyals

a les entranyes.