Camí de la Fosca


Obra:Entre el caliu i la cendra (p. 275-276)
Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

Camí de la Fosca

 

Des de la gran escletxa de l'Entreforc, que culmina en els alts penya-segats del Cingle del Voltor, intentàrem penetrar dins els hòrrids penyalars de la inaccessible Fosca. Endebades. Immenses roques despreses encegaven el pas a la llum, gorgs negres i pregons, com deuen ser els de l'Estígia, ens tallaven arreu el pas amb llurs grans goles obertes. Impressionants cascades hi abocaven tot l'hivern, i fins ben entrat l'estiu, el seu cabal d'aigües subterrànies per sobre un llit d'altes roques llefiscoses, plenes de la molsa dels segles. Érem a les portes de la Fosca. Molts han intentat forçar-les amb desesperats esforços per escalar les misterioses cambres que se'ls tancaven al davant i, presos d'esglai i pànic, han hagut d'abandonar llur arriscada empresa. D'altres més agosarats provaren d'esmunyir-s'hi des del torrent del Gorg Blau, i han hagut d'anar a rescatar-los amb grans treballs i angúnies. Uns pocs, finalment, ho han aconseguit lluitant entre la vida i la mort. Grans penyals caiguts de dalt i tenebroses escletxes, on l'aigua passa esbufegant per obrir-s'hi pas, ens barren pertot l'entrada. ¿Quin fenomen geològic pogué arribar a fendir aquesta esglaiosa bretxa? ¿Fou l'erosió mil·lenària de les pluges torrencials, escapades de les altes sedimentacions lacustres de Cúber i d'Almallutx a l'Època secundària, o una commoció tel·lúrica que durant la terciària esqueixà en fort terratrèmol les premudes penyes calcàries escindint-les brutalment per donar pas a les aigües? Tals eren les qüestions que ens proposava el geòleg mostrant-nos l'erosió dels xaragalls del torrent i l'exacta coincidència dels dos gegants murs de roca. Però, a tals dubtes i enigmes, sols responia l'eterna nit subterrània, l'obstinada resistència dels alts penyals relliscosos —alguns de deu metres d'alçària—, l'esglaiosa soledat i el més absolut silenci...

Impossibilitats d'avançar una passa més, començàrem a sentir les al·lucinacions i el pànic incontrolat de les desertes tenebres, malgrat la feble claror de les inútils llanternes. Els gorgs negres i pregons ens xuclaven, fetillers, en un esglaiador vertigen; l'atmosfera, saturada de seculars humitats, se'ns tornava irrespirable... I haguérem de tornar arrera, com tants d'altres arriscats que, molt abans de nosaltres, havien temptat debades travessar el fosc Canó de l'Entreforc al Gorg Blau entre aquell caos feréstec de gorgs, roques i tenebres.