Tot era a la posta: penjat només hi quedava el sol.


Obra:Geografia lírica I (p. 76-77)
Indret:Sa Calobra
Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

Posta de sol a Tuent (fragment)

 

Tot era a la posta: penjat només hi quedava el sol. S'havia post tota una jornada de calor de juliol, de gent i banys i menjua i begudes refrescants: com neda i com menja la gent a La Calobra! S'havia post aquella corrua, aquell formigueig pel camí i túnel, cap al Concert del Torrent de Pareis... Abans del Concert —rite que té ja disset anys, creació roquera i lírica Coll Bardolet—el pregó, el verb, els mots entonants dins un temple de roques: "L'Olla" del Torrent. Segueix el cor: les veus que peguen pels murs, cercant ecos, com les aus que hi giravolten, cercant les encletxes. I entre i entre, la traca d'aplaudiments de la immensa multitud asseguda -cadascú com pot- amuntegada pel codolar... Carn que espera poesia...

Tot s'ha post. Hem retrobat el cotxet —per suposat allà on l'aparcàrem el matí— enfora, enfilat amb molts d'altres vehicles petits i grossos, calents i cuits. El Torrent i La Calobra es buiden com amfiteatre romà que s'evacua. [...]

 

¿I el torrent?

—¿Saps què és això? Això és la confluència del "Torrent de s'al·lot mort" (tràgic topònim), i el "Torrent del gorg dels diners" (topònim que, anau a sebre...).

L'espectacle, a punt. Anam a prendre lloc —localitats gratuïtes— damunt el mollet de formigó i ferros rovegats de salobre. La mar i el sol s'atreuen, s'acosten com per a un bes americà de pel·lícula entre "ell i ella". El sol s'empegueeix. La mar torna fosca, freda i gelada, desmaiant-se de braços d'ones i respir d'oratjols. Els pins han apagat la remor i la rossor. El serral es redreça i recolza més fort i més serè, com un aucell que s'adorm damunt un brancó. La ratlla de l'infinit s'embulla de núvols: com uns llavis, com un rostre tot descompost, tot alterat el maquillatge després d'un bes. Les darreres paraules del sol i la mar resten confuses. El sol ha fuit; la mar, de blaves galdufes, ja no té res a dir, muda com a plom fus.

L'espectacle ha finit. Noltros, com en aquests concerts donats a lloc sagrat, no sabem si ens està permès d'aplaudir o no.