El Gorg Blau


Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

El Gorg Blau

 

Adéu, tristor encastellada

del pla de Cúber i Almallutx!...

Seguint arreu l'aigua que fuig

d'aquesta terra desolada,

sorprèn mos ulls la portalada

d'un Paradís

L'aigua s'atura a son encís,

i com que diga: reposau!

— Dolça és la calma del Gorg Blau!

 

Les colossals penyes bessones,

formant un freu meravellós,

sols deixen caure un raig dubtós

sobre l'estany pur i sense ones.

D'encantaments blavors pregones,

com un safir,

aquest estany fan resplandir

i com que diguen: somniau!

— Dolç és el somni del Gorg Blau.

 

L'antic camí tot solitari

voreja l'aigua recobert

baix del penyal, i sembla obert

per un exèrcit llegendari...

passant del Gorg al mur contrari

pel rústec pont,

somriu la coma de la font

com un idil·li tot suau.

— Dolç és l'oasi del Gorg Blau.

 

Sortint del Gorg, per entre molsa,

ramatges, heures i ramells,

l'aigua jugant fa amb els aucells,

seguit, seguit, música dolça.

La neta escuma que ella espolsa

singlota o riu?

Al qui l'escolta pensatiu,

com li diga: meditau!

— Dolça és la parla del Gorg Blau.

 

Per entre flors, per entre espines,

lo que era estany se fa torrent,

i avall, endins, se va perdent

per un rocam com en ruïnes...

No hi troba ja murtra ni alzines,

molsa ni flors,

quan allà baix, desfeta en plors,

dins la gran Fosca, l'aigua cau...

—Ai! Com la vida és el Gorg Blau!