Roger, amb el posat de comandament...


Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

Roger, amb el posat de comandament que li era natural, s'avançà una mica del grup i va cridar:

—Oè! Gent del monestir! Oè, gent del monestir! Un guaita va treure el cap i va respondre:

—Qui sou i què voleu?

Roger avançà una mica més i ampliant la veu amb les mans va cridar:

—¡Estrangers i gent de pau que venim de Sumir, on vam arribar ahir després d'un llarg viatge per mar!

—I on aneu, si es pot saber? —va replicar el guaita, amb desconfiança.

—¡Ens dirigim al Puig del Gegant per parlar amb l'Home Savi que hi viu!

—I què voleu de nosaltres? —continuà preguntant el guaita.

—¡Un racó vora el foc, una mica de menjar calent i una màrfega per passar la nit! —va contestar Roger, amb fermesa.

El cap del guaita va desaparèixer. Tots vam romandre quiets fins que, després d'una bona estona, el lloc del guaita fou ocupat per un cap de crinera i barba blanca que va parlar així:

—Heu parlat amb la gent de Sumir?

—¡Sabeu bé, senyor, que Sumir està desert, perquè els homes s'han agermanat i les dones, els nens i els vells són en aquest monestir!... —va contestar-li Roger.

—Heu vist soldats, quan veníeu?

—Ni l'ombra d'un armat, senyor. ¡El camí de Sumir aquí era desert!

—Heu dit que sou estrangers... D'on?

—D'Adià, enllà de la Mar Gran!

El cap venerable també va desaparèixer. Vam sentir, aleshores, sorolls rere la porta, com si retiressin la barra i fessin córrer el forrellat. Efectivament, la fusta clavetejada va girar damunt les seves frontisses i aparegueren quatre homes, vestits amb túniques vermelles i armats amb espases i llances, que servien d'escorta al vellet que ens havia parlat.

—Entreu!

La porta de la murada s'obria a un pati enllosat, ple d'homes amb la túnica vermella, torxes enceses i armes nues que ens voltaren desconfiats.

—No tingueu por —ens tranquil·litzà el vellet—. Sóc Tòlit, el prior del monestir, i aquests són els meus monjos. Efectivament, tenim refugiats al monestir les dones, els vells i les criatures de Sumir i ens malfiem de tothom, perquè d'un moment a l'altre poden arribar els soldats del rei i atacar-nos... Sembleu gent de bé. Us dono la benvinguda al monestir.