Els meus ulls, de més a més acostumats...


Obra:La minyonia d'un infant orat (p. 93-94 i 95-96)
Municipi:Escorca
Comarca:Mallorca

testing image

Els meus ulls, de més a més acostumats als horitzons oberts i a la mar llunyana, s'hagueren d'avesar als grans murs de rocam i a la intimitat d'un comellar ombrívol. Ja em teniu submergit, doncs, dins un gran gorg  de verdor i de silenci; dins una enclotada solitud ascètica, vas insigne de devoció

Amb una gravetat augusta i ancestral, presidia el monestir de Lluc una gran plaça, tota catifada d'herbei, i poblada aleshores d'oms més que centenaris. Eren agegantats aquells oms, veritables temples de fulla. Negres i solemnials, guardaven una severa majestat i encomanaven una dolça tristor i una paor gairebé religiosa. Era d'aquests oms que va cantar el nostre gran poeta:

 

L'augusta Pau seu a l'ombra

dels arbres patriarcals.

 

De dia semblaven fosos en bronze; de nit eren plens d'idil·li i s'omplien d'aucells dormits. Haguéreu dit que aquests oms eren germans d'aquell gran om que Virgili i la Sibil·la trobaren sembrat en mig del vestíbul de l'Infern.  [...]

 

Ara, en aquesta plaça, en lloc dels grans oms desapareguts, que li donaven misteri forestal i majestat religiosa, hi ha uns plàtans urbans, afilerats com els reclutes; arbres valetudinaris que prenen el sol el dia que en fa, i que no floquen gaire. Es veu que la grandesa dels penyals els abruma i que la por no els deixa créixer. Aquests arbres d'ara no seran mai com aquells oms d'antany.