He llegit que vostè va ser una de les deu persones...


Obra:Les seduccions de Júlia (p. 118-119)
Municipi:Pera

testing image

He llegit que vostè va ser una de les deu persones que va ser a l'enterrament de Gala. A Dalí, ¿tant el va afectar la seva mort com perquè es tanqués en ell mateix i el Dalí públic pràcticament desaparegués als ulls de la humanitat?

—Gala va ser enterrada a les sis de la tarda del 10 de juny de 1982, en una tomba situada a les cavallerisses del castell de Púbol, que volia ser una rèplica de la d'Anna de Bretanya. Dalí no va assistir a la cerimònia i no va baixar a la cripta fins dues hores més tard, on va plorar desconsoladament, davant la mirada dels pocs que havíem acudit a acomiadar la seva musa. El mestre no havia volgut saber mai res de morts, abominava els cementiris. Però una setmana després, a mitjanit, va tornar a baixar els graons que arribaven fins a l'estanca on reposava Gala. Allà, agafat a les reixes que impedien l'accés al mausoleu, el van trobar les infermeres, alertades pols sorolls de la nit. Dalí estava destrossat, plorant i sospirant desconsoladament. Era com si hagués pres consciència que amb ella moria una part importantíssima d'ell mateix, en quedar-se sense la còmplice directa del seu món real i del surreal. El mestre passaria dos anys al castell de Púbol, un lloc que li era estrany perquè, malgrat ser el seu regal a Gala, cada vegada que el volia trepitjar havia de demanar autorització per escrit, segons un estrany pacte subscrit per la parella. Sempre he pensat que ell va voler recloure's en aquell casalot medieval perquè a cada racó hi era ella, i perquè totes les seves cambres havien estat decorades segons el seu gust i el seu desig.

—Però no tan sols es va tancar, sinó que es va amagar del món i va convertir el castell de Púbol en una fortalesa infranquejable per a periodistes, polítics, amics... per a tota aquella cort fascinada pel seu catàleg de bogeries, que sabia que sempre podia trobar un titular, una fotografia, un acudit.