Barcelona, 10 d'agost.


Municipi:Palamós

testing image

Barcelona, 10 d'agost.

 

Ahir, amiga, no et vaig escriure. Mes potser cap dia no hem estat tan junts. Jo no et deia ahir ma paraula; però una paraula es deia en mi, que ens fonia en amor tots dos.

Essent diumenge, jo em trobava lluny de ciutat, a marina ampla, assolellada i deserta. Oí missa ben de matí, dins la xica ermita tota blanca, dalt de tot d'un penyal, avançat abruptament entre les ones.

Com en muntés el camí, a caire de roca, jo tot preocupat de la guerra, em vaig dir: Té, ara ets com un Antic, que pugés a consultar un Oracle!

I a mesura de pujada més s'eixamplava als meus ulls la blavor mediterrània de sempre. I l'aire era viu i picat, que aviva el seny.

Com sacerdot es girés a beneir-nos, una estranya cosa es va esdevenir. —Tal com t'ho conto va ser: ¿per què et mentiria? — Mos ulls sobtà una manera d'al·lucinació. Sobre el mur tot emblanquinat, unes grans lletres blaves, totes tremoloses, van dibuixar-se, l'espai d'un llampec. Era una S, era una I i després una R i una G —aquesta ja més pàl·lida... I mon seny llavors, avivat per l'aire del matí, va entendre sense sorpresa el mot de l'oracle, el sant mot, que era una fórmula i era un auguri.

Sí: «Sacre Imperi Romà Germànic»! — Sí, la guerra entre França i Alemanya és una guerra civil!

Una guerra civil dins la viva unitat d'Europa, dins el Sacre Imperi Romà Germànic. Una guerra civil, al cor d'ell.

Hi ha una Europa viva —platònicament val el mateix que dir: hi ha una idea d'Europa —. Grècia la paria, la Lloba l'alletava. Qui marcà sa forma, darrera la gran creixença, fou Senyor Carlemany.

¿Qui s'emporta en la present lluita el vostre anhel, oh mos amics? Voteu per França? Voteu per Alemanya? El meu vot és per Europa!, el meu, d'anhel, és per la reconstitució mística de l'imperi de Carlemany: de Treves a l'Ebre!

I per un coronament —un sacre— a la Catedral d'aquella vila dels diversos noms —que podem anomenar en la teva parla. Tina, i en la dels franceses i en la meva:

Aachen, Aix-la-Chapelle, Aquisgrà.

Vet aquí; tot baixant jo de missa, albirava vora la mar una plana pineda. I, com si fos vora Ravenna d'un dia en la Pinneta memorable, em va semblar que entre les soques lliscava l'ombra de Gibelí immortal.

...Tina, ahir era diumenge, diumenge de magna serenitat. Tina, encara la guerra em dóna dol, no ja més una central inquietud.

Venci qui venci, caigui qui caigui, el victoriós serà l'imperi de Carlemany, la vivent Europa. — Seré jo, dolça amiga meva, seràs tu.

T'estimo!