Ens arribem cap a l'indret...


Obra:A peu per La Terra Alta (p. 19-20)
Indret:La Farola
Municipi:Gandesa
Comarca:Terra Alta

La plaça de la Farola, formada de fet per un encreuament de carreteres, les que vénen o van cap a Catalunya, Aragó i el País Valencià, ens servirà de marc per recobrar per mitjà d'un text de Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) de com ell, quan hi va ser, hi va trobar el fluir de la vida.

testing image

Ens arribem cap a l'indret anomenat la Farola, l'encreuament de carreteres. Gandesa sempre ha estat un nus de camins, i ja hi coincidien els dels romans: la via Edetària, que anava de Saragossa a Tortosa, i la via Augusta, de Tarragona a València. Al centre de l'altiplà, Gandesa és històricament el distribuïdor de les rutes que articulen Catalunya, el País Valencià i l'Aragó, i era un punt bàsic en el pas cap a Castella. Per alguna cosa la carretera principal és anomenada, oficialment, "de Tarragona a Alcolea del Pinar", que pertany a Guadalajara.
Abans d'arribar-hi jo pensava en Gandesa com en una capital de comarca, i certament ho és, però potser m'enganyava la paraula capital i m'imaginava d'altres capitals comarcals interiors, com puguin ser Vic —Mare de Déu, quin error!—, o Cervera, o fins i tot Balaguer. La veritat és que en aquest moment de l'aproximació l'estructura urbana de Gandesa em sembla —no em refereixo als monuments— força modesta, i és que la demografia ho és, aquí i a tota la Terra Alta. El lloc que en diuen la Farola no és una plaça notable, ni tan sols un espai organitzat. El centre d'animació de Gandesa és el resultat funcional de l'encreuament de carreteres.
La plaça del Comerç, vila endins, és més agradable, però a la Farola, encara que les voreres no són amples, hi ha dos cafès i es pot observar la circulació. O sigui que hi passa la vida.