En la mort de Josep Pla


Obra:Poesia completa (p. 76)
Municipi:Palafrugell

testing image

En la mort de Josep Pla

 

Parpella d'or del vespre, la tardor

a enrogir la vall fina vindrà encara

i no en veurà la resplendor"

aquella vista aguda i clara.

 

La terra et deia adéu amb un gran plor

en tendres verds d'abril, la cara neta.

Núvols lleugers, garbells de la claror

el comiat fan dolç, l'hora quieta.

 

Orfe era el mar i se'n planyia, lluny.

Qui en dirà ja el mariner i el pescaire,

amb les arts i l'escata que s'hi esmuny

i aquell salt del dofí que fendeix l'aire?

 

D'aquest profund respir de la serena

i nodridora terra, quins sentits

afinats ens duran la "cantilena",

lluny del paper els teus incansables dits?

 

¿Has trobat l'illa del repòs, la riba

suau de Zante i el seu somni d'or?

I l'adjectiu per la daurada i viva

pedra de Roma, t'ha vingut al cor?

 

No et podrà retenir la terra avara

en el xic cementiri de Llofriu.

"A despit de la mort, ets nostre encara",

mentre llegeixin ulls romandràs viu.