Castell d'Aucalà


Obra:Folklore de Catalunya (p. 1369-1370)
Municipi:Gandesa
Comarca:Terra Alta

testing image

Castell d'Aucalà


S'havia aixecat en terme del llogarret de Bot, a la Terra Alta, on encara hi ha una partida que porta el nom del castell.

El senyor d'Aucalà va anar a la guerra contra els moros, va caure presoner d'un cabdill molt poderós que tenia una filla molt gentil que va enamorar-se del cavaller cristià. Ell va oblidar-se del seu Déu, de la seva muller i del seu castell, es va casar amb la mora.

La muller del cavaller d'Aucalà, desesperada perquè no havia sabut mai més res d'ell, es va vestir de guerrer i se'n va anar a guerrejar contra els moros, per tal de veure si entre els soldats i la gent d'aquelles terres podia trobar algun rastre del seu marit. Fou el cas que al cap de poc temps d'ésser a la guerra, va caure presonera i va anar a parar precisament a mans del seu marit, que era un dels cabdills moros més famosos, puix que el seu sogre havia mort i ell ocupava el seu lloc. Marit i muller ni es van veure. Sense pensar que podia ésser una dona, la dama d'Aucalà, barrejada amb els altres presoners i captius, la van destinar a voltar tot el sant dia una roda de molí molt pesant i molt feixuga com si fos un ase o un cavall.

Desesperada per la seva desventura, la dama d'Aucalà va demanar de tot cor a la Mare de Déu que la tragués d'aquella anguniosa situació. Aquella mateixa nit la Mare de Déu va parlar al seu marit, li va tirar en cara que havia renegat de la llei de Crist i que tenia la seva esposa captiva i esclava voltant la roda més feixuga del molí, a tall de bèstia. El cavaller va despertar-se tot trasbalsat, va córrer al molí i va preguntar als molts esclaus cristians que hi tenia si algun d'ells era del castell d'Aucalà. La seva muller va presentar-se, i al moment es van reconèixer.

El cavaller va fer aparellar la galera més gran i millor que tenia. Va reunir les seves immensíssimes riqueses. Va cridar la seva esposa mora i li va dir que havien de fer-se a la mar per una gran empresa, que ja li explicaria aviat, però no aleshores. El cavaller va embarcar-se amb la seva esposa mora i amb tots els captius cristians que tenia per esclaus, entre ells naturalment la seva veritable muller. Va manar a la marineria que menessin la galera cap a una platja ben sola, ben segura i ben lluny de Moreria. Allí van desembarcar només el cavaller i la seva muller davant de Déu i la de davant de Mahoma. El cavaller va explicar la seva història a la mora i li va dir com la Mare de Déu li havia manat que tornés a la llei de Crist. Si ella es volia fer cristiana, encara que sigués mora, podria viure amb ell i la seva veritable dona al castell d'Aucalà. La mora va dir que mai no renegaria de la seva religió, va desesperar-se i es va clavar un punyal al cor i va restar morta.

Marit i muller van tornar a la galera i van fer via cap a terra cristiana amb tots els captius i esclaus que van restar redimits. Amb les immenses riqueses dels moros, el cavaller va engrandir el castell que no era fet de moros ni pels moros com molts d'altres, sinó per catalans, però amb riqueses i cabals moros. A vegades cavant la terra per al conreu per aquells verals encara s'han trobat monedes mores, que devien haver estat dels immensos tresors del castell.

 

Contada per la nostra àvia paterna Baltasara Barrobès i Llopis, de Bot, propietària de la finca on s'aixecaven uns quants enderrocs que la tradició tenia per les restes del castell. Quan nosaltres passàrem a ésser-ne propietaris ja no quedava res de les pedres tingudes com restes del castell.
El terme aucalà, és amb tota probabilitat, una deformació del mot alcalà, que en àrab equival a "el castell", per tant, la tradició toponomàstica sembla confirmar l'existència d'una construcció fortificada, de probable origen àrab, a jutjar pel nom que encara conserva aquella partida.