I el vostre noi me feia molta gràcia...


Obra:Entre flames (p. 484)
Municipi:Palafolls
Comarca:Maresme

testing image

I el vostre noi me feia molta gràcia amb es seu parlar blanenc. No m'hauria cansat mai de sentir-ho... i riu que riu. Quin delit de riure! I quan en Toni ens va deixar per a ajuntar-se amb una colla de joves que el crida­ren, vaig dir a na Quitèria: "Que m'agrada aquest noi!" Aleshores ella amb traces de mofa començà a donar-se coparrets a sa boca amb es palmell de la mà, tot mirant-se'm i fent ganyotes. "Poc per a tu, porquerola d'Arbúcies, poc per a tu — va dir —. Aquest noi es s'hereu de Mas Aulet i no l'atraparà qui no porti es gipó folrat de dobles de quatre."

—Ah!, quan ella haurà sabut... he, he, he... I què vares respondre tu?

— Què volíeu que li respongués? Li vaig ventar una esquenada i li vaig dir: calla, bojota. I ara! ¿Qui t'empeny que tan rodolis?

— És clar.

—Ara vegeu si jo havia de pensar amb res de festeig!... ca!... Ni m'havia passat mai per l'enteniment que una es pogués enamorar.

— Però, siga com vulga, ja en Toni t'havia fet bon ull.

— Sí, això sí.

— Després, com éreu veïns, us deuríeu veure...

—Oh. veïns... no tant! Només el veia de passada. Quan havia d'anar a Blanes a costura o per a vendré ous a plaça me venia bé de donar la volta pel corriol de Mas Aulet, on no sol haver-hi tant fang, ni tanta pols com as camí ral. En Toni, que treballava per aquells camps, me saludava: "Bon dia, Regineta". I jo li ensenyava sa bossa de sa feina o es cistell dels ous. "Vaig a Blanes! Adéu, Toni." No ens dèiem res més, però jo en quedava tota sadollada i pes camí una veueta anava repetint de baix en baix dintre es meu cor: "Bon dia, Regineta... bon dia..."