testing image

Blanes

 

Me trob a dalt del puig, segut vora de l'era

d'una blanca masia. S'ajoquen els aucells.

Grogueja a Sant Joan la immensa ginestera.

S'aplana la mar verda pels freus i pels niells.

 

Al fons, Blanes xamosa, gran toia de clavells,

de lliris i de roses, tranquil·la i riallera.

Les últimes clarors, espurnes i destells

del sol, l'antic palau saluden de Cabrera.

 

Turons i més turons a l'horitzó s'estenen,

verds, bruns, negres, morats, com reposat onatge

de mar empedreïda. Al lluny, el vell Montseny

 

s'aixeca ple de boires, amb son posat ferreny.

Marines salabrors, que els vents suaus retenen,

amb joia se deslliuren i es perden pel boscatge.