Los hostals del Mallol, si fa o no fa...


Obra:Olotines. Lectura Popular (p. 241-242)
Municipi:Vall d'en Bas
Comarca:Garrotxa

testing image

Los hostals del Mallol, si fa o no fa, són tallats pel mateix patró de tots los altres hostals de la rodalia. A l'entrar a la porta, trobeu com per tot arreu l'estable a un costat, a l'altre una porta petita que dóna ingrés a lo que en diuen la botiga, un xic més enllà l'escala que per la dreta o per l'esquerra o pel fondo porta a una gran sala del primer pis guarnida de taules llargues que arriben de cap a cap de la peça, portes que van a les poques cambres que hi ha a la casa, i una o dues portes més que ensems donen claror a la sala i pas per anar al porxo o eixida coberta, proveït també d'una llarga taula on, com en les sobredites, se menja en lo dia de la fira i en les tardes dels diumenges s'hi fa la manilla i el truc, s'hi menja i s'hi beu en amor i companyia lo guanyat o perdut a la manilla la gent reposada i al truc los més fressosos; al fondo de la sala hi ha la cuina que, com de casa de pagès, és gran, escassa de llum i fumada.

En los moments de que parlem l'entrada de l'hostal es gairebé intransitable per la multitud de gent que hi menja lo que compra a la botiga que, per dies de tribol com lo de la fira, és incapaç per son objecte. Los que mengen a l'entrada són la gent que gasta poc; sentats sobre sacs de gra o d'un bast o d'un munt de sarrions o de la caixa de la grana del bestiar, espelliquen amb los dits, damunt d'una llesca de pa que els fa de plat, un tall de botifarra o de bacallà amb crespell i la culleradeta d'allioli, guardant a terra i entre cames, perquè ningú els hi trenqui, un roquill de vi que de tant en tant porten als llavis per obrir pas al dinar sec i estimulant que no passa com se vulla.

A la sala ja és altra cosa, allí es menja bé i amb relativa comoditat, però no tranquil·lament, perquè en dies aixís i en hostals com aquells res basta per tan extraordinari concurs. La primera teulada de comensals tot ho troba net i polit, los que hi van tard ho troben com s'escau, no per culpa de la mestressa ni del servei, sinó perquè és impossible tenir-ho tot a punt de solfa.