La fira del Mallol


Obra:Olotines. Lectura Popular (p. 239-240)
Municipi:Vall d'en Bas
Comarca:Garrotxa

testing image

La fira del Mallol

 

Sabent que la vila del Mallol està situada en un puig ja es comprèn que sos carrers son quelcom més que desnivellats, tant que en alguns indrets fins n'hi ha trossos que són veritables escales. No voldria dir una cosa per altra, però de memòria em sembla que no hi ha tan sols dues cases de costat en tota la vila que estiguin a cordill, però això sí, són molt pintoresques; les unes són blan­ques, altres groguenques i altres d'un color torrat, amb grans porxades o balconades de fusta a sopluig d'unes amplíssimes barbacanes, estenedors de tota mena de viandes que necessiten la calor del sol per assecar-se. Al Mallol, com en totes parts, se coneixen les cases de les noies casadores pels testos de clavellines i olles d'aufàbrega que hi sol haver en los catxapits de les finestres o en la lleixa de fusta que al davant dels finestrals se posa a l'objecte de les flors o per estendre-hi la roba molla. Lo conjunt del poble és agradable fins a cert punt; los pintors que hi van mai se'n tornen sense dur-se'n alguna impressió en la cartera o en la capsa, i segons a quin gènero es dediquen no s'acontenten amb això sol, sinó que hi repeteixen les visites.

Al capdamunt de la vila hi ha la iglésia, més avallet baixant cap a l'esquerra hi ha el firal, un xic més avall la plaça, algun carrer transversal de poca amplada... i res més.

Lo puig del Mallol està completament voltat d'una planura inverossímil de tan plana. Si la mà de l'home l'hagués aplanada, ben segur que no l'hauria pas anivellada tan perfectament, i a fe que no és pas petita, perquè des del Peu del Grau fins a l'Hostal de la Corda té ben bé tres hores de llargada i des de Sant Privat fins a Les Preses té el que menos una hora d'amplada; tot pla com la mà. Això és degut, segons conta la tradició i corrobora la formació del terreno, a la presència d'un antic estany o llac que cobria tota aquesta planúria i que fou dessecat segons uns pels moros, segons altres pels monjos de Sant Benet de Bages, i segons altres a conseqüència d'algun terremoto que va profunditzar lo llit de Fluvià al peu de Cudella. Qui té raó no ho sé ni m'hi vull trencar lo cap. També diuen, i tampoc sé si és veritat, que al cap de la vall del Mallol hi ha una casa en què anys enrere hi havia encara una anella o argolla que servia per amarrar-hi les barques. Jo no l'he pas vista mai.

Lo cert és que cada any lo dia 6 de desembre hi ha fira al Mallol i que, si fa una bona diada, los firetaires no s'hi entenen perquè la vila és petita i la concurrència nume­rosa. És lo que en aquest país se'n diu un girabardot de gent i de bestiar que sort que no dura gaire o sinó n'hi hauria per fer girar lo cervell.

Les mercaderies d'aquesta fira són quasi exclusivament los porcs, los torrons i posem-hi el calendari nou de l'any que ve.

De gent de lluny no n'hi va, però lo que és dels voltants no crec que hi haja una masia que no hi tinga almenys un representant. Qui per vendre, qui per comprar, qui per enterar-se dels preus corrents o solament per pescar-hi un bon àpat, una hora o altra del dia tothom s'hi deixa veure.