Al jardí de l'antiga mansió...


Municipi:El Vendrell

L'edifici del portal del Pardo actualment estatja la Fundació Apel·les Fenosa. És un magnífic casal renaixentista, amb una galeria a base d'arcs carpanells lobulats i diversos finestrals amb entaulament, bellament esculpits. Una part de la façana està embellida amb esgrafiats del segle xviii, força deteriorats. En les diferents sales i, sobretot, en l'eixida davant les diferents escultures a les quals van dedicar poemes Josep Carner, Carles Riba (Barcelona, 1893–1959), Tomàs Garcés (Barcelona, 1901–1993) i, sobretot, Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) podem llegir els textos d'aquests autors i una prosa de Joan Perucho en què rememora l'admiració i les seves relacions d'amistat amb l'artista Fenosa.

testing image

Al jardí de l'antiga mansió que els amics Fenosa tenen al Vendrell, hi arrela una esplendorosa palmera que respon al nom d'Andròmaca. És acollidora i dubitativa, aquesta filla del desert, car prop de l'ombra de les seves fulles, sota els porxos venerables, es congria l'amistat i la poesia en les llargues tardes estivals.
Enamorat profundament d'Andròmaca, ha vingut a viure entre el seu brancatge un petit i simpàtic animaló anomenat René. Ha vingut de París, adoptant ara el nom de Nirto. És molt vistós, té el caparró vivíssim i escolta amb complaença la cantúria delirant dels ocells. Té molta cura d'Andròmaca, mantenint-la polida i lluent, devorant-li els pugons i paràsits de tota mena que pretenen encastar-se-li.
René (o Nirto), que sembla com si s'embolcallés amb una túnica extraordinàriament vistosa, a la vinguda del capvespre conversa amb Andròmaca sobre el contingut de les Poètiques de Boileau i d'Aristòtil, que ell considera empipadorament formulistes. A voltes descobreixen que no estan del tot d'acord respecte al concepte ideal de Bellesa, i aleshores s'esdevenen picallosos escarafalls i picabaralles interminables. En les nits de lluna, René (o Nirto) canta amb una agradable i ben modulada veu de tenor:

Les sanglots longs
des violons
de l'automne...

Llavors, a René (o Nirto) se li belluguen les llargues extremitats pedunculars que, a guisa d'antenes, li surten de la diminuta testa, mentre Andròmaca balanceja suaument la seva còrpora harmoniosa.
Tot pren, en aquell moment, un caràcter de dilatada felicitat intemporal.