La fageda

La fageda

Onades negres de lava

encrespades de foc,

immòbils, dormen

sota un mantell de molsa.

I el temps hi escampa

tofudes catifes

de fulles seques

i pellons de faig.

I creix la solitud

i s'enlaira,

i amara aquest espai

tancat com una cambra

ensostrada de fulles.

S'hi enrama l'aire,

un murmuri encalmat.