Volcà de Santa Margarida

Volcà de Santa Margarida

He tornat sol —m'ha abandonat la vida—.

Com una font que s'ha estroncat, no parla

—ni canta, ni refresca, ni espilleja—.

He acompanyat les cendres de l'amor

—enamorat encara per a sempre—

ben conscient que el miracle

m'enganya —dret i viu

sobre el tou del volcà—

sota la cendra inerta, sense escalf,

ja soterrada. Fesa

per un llampec la veu, vençuda i fràgil

com una torre forta ja rendida

—com un arbre solemne i solitari—.