Repós (fragment)


Obra:Repòs (p. 551-552)
Comarca:Garrotxa

testing image

Repós (fragment)

 

Com un tudó qui para el vol per a contemplar la riolera Vall d'Hostoles, el Santuari de la Mare de Déu de la Salut reposa a l'estrep de la turonada, contrafort de les serres del Collsacabra, comarca accidentada qui amb les Guilleries forma el reclòs més pintoresc de Cata­lunya. Amb la muntanya de Santa Cecília s'embranquen germanívolament, temeroses de confondre's amb les abruptes de Portabarrada i la del Far, miradors incomparables, sobretot la darrera, qui apar talment una nau capbussada bogant entre l'esplèndid mar de rica vegetació que ajuda a cloure el vell Montseny, quina cabellera de boscos van xollant els carboners i llenyataires, deixant-li nua la testa qui a la tardor se cobreix amb altra cabellera blanquíssima que senyoreja fins que a la primavera li xuclen els rierons i torrentars per a engruixir els rius qui aporten doble tribut al mar. Quan el poeta hi arribà, l'ermita rebia els últims petons del sol ponent, i convidava a un repòs de llarg temps enyorat. Una dolça quietud regnava en ella. Les remors del capvespre eren ofegades per les esquelles dels ramats, per les llunyanes converses dels pagesos al tros i per una que altra tonada que el traginer solitari esgranava seguint els matxos per les altures. El poeta en quedà prendat i es prometé, a més de la salut del cos, que curós cercava, la de l'esperit, força inquiet per les lluites incessants en aquella ciutat xucladora d'energies.