El Tirabol. Adéu a la Patum


Obra:La Patum, què és? (p. 89-91)
Municipi:Berga
Comarca:Berguedà

Aquest és un dels centres neuràlgics de la ciutat, on se celebren els actes festius centrals de La Patum. Per aquest motiu, situats a la barana de dalt de l'església o bé davant de l'ajuntament és un bon lloc per a llegir diversos textos que conviden a la festa patumaire.

El primer, de Jaume Huch i Camprubí (Berga, 1961) la introdueix de la mà del jovent. Després els poemes de Jaume Huch i Guixer (Berga, 1880–1961), Josep Fornell i Vilella (Berga, 1898–1964), Climent Peix i Armengou (Berga, 1905–1998), Pere Tuyet i Casafont (Berga, 1913–Vilacarriedo, 1937) i Josep Maria Claret i Huch (Berga, 1914–1962) van desenvolupant les diferents fases d'aquesta festa de cabdal importància en el nostre folklore i tradicions, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

testing image

El Tirabol

Adéu a la Patum

Música de «El Tirabol»

S'està ja acabant la Patum,
ningú no se'n cansa;
adéu gaies danses i el fum,
ai, quina amargor...!

Tothom pressent dintre del pit
l'enyor en deixar-vos;
porteu en vostre aire l'esperit
d'uns jorns d'avior.

Patum, Patum, Patum,
prou que ens tornarem a veure;
Patum, Patum, Patum,
seguint nostre costum.

La Plaça enfosqueix per moments
i bull de gentada,
els joves rebrinquen contents
amb rams a la mà.

Al mig, no s'hi fiqui ningú
si no és per fer bulla,
perquè no seria oportú
anar-se a queixar.

Patum, Patum, Patum,
Tirabol ple de vida,
Patum, Patum, Patum,
de la festa ets resum.

Espurnes de foc rutilants
les Guites vomiten;
ballant els xicots i els Gegants,
ho fan sens descans.

El públic es diu, quan els veu,
seran patumaires:
els avis, els pares, l'hereu,
ja ho feien abans.

Patum, Patum, Patum,
de Berga ets l'alegria,
Patum, Patum, Patum,
del passat seu, la llum.

Els músics estan ben rendits,
també el Xamberg para;
el Poble demana a grans crits:
Volem més Patum...!

Que toquin fins a ésser demà,
ells rai, que ja cobren;
que bufin fins a rebentar,
que tant se'ns en fum.

Patum, Patum, Patum,
de les gestes dels avis;
Patum, Patum, Patum,
en copsem el perfum.

D'aquí fins a altre any, si Déu vol,
del Corpus pels aires,
en què tornarem fer l'estol
de la Tradició.

La Berga perdura en els fills
aquella nissaga:
no tem per la Pàtria els perills
i la Religió.

Patum, Patum, Patum,
farem tota la vida;
Patum, Patum, Patum,
entre danses i fum.