testing image

Sant Pere del Bosc

 

Aquí, els arbres dels seus boscos

van acollir els seus somnis.

Volia aixoplugar-hi tots els records del món.

 

Cansat, després de tants viatges,

de paisatges estranys, d'arbres llustrosos,

del comerç i dels guanys, d'ocells multicolors,

de flors esquives, dormiria tranquil.

I al fons veuria el mar.

 

Jardins, jardins, terrasses, terracotes,

pavelló de descans, el rajolí

del sortidor, llaços de vinya verge,

gelosies de fusta al templet de les heures.

Ara alçaràs la mà i diràs: faci's un món.

I el teu món va ser fet.

 

I el descans acotxà llargues hores

amb soroll de cadenes, cridòria

als ports llunyans, les certituds del múscul.

Cos, cos, absent de tan fort i present

en la carn i el perfum dels fruits aspres.

Ulls en la nit. Els meus braços són rems

per dur-te a platges closes. Sorra a la pell,

amarada dels sucres més flonjos.

Torna'm, torna, dents blanques, foc i brasa

entre els sacs de cafè, l'olor de la vainilla.

 

Has d'estirar les cames, ves a veure les vinques

que ja són ben florides, amb les seves estrelles blavoses

prop del mur.

 

Com una sargantana, ja la pell se t'arruga,

tacada i endurida sobre ossos trencadissos.

La voluntat vacil·la.

 

Jardins, jardins, terrasses devastades,

copes de terra cuita esquerdades, rovell,

cambres buides de somnis, finestres tapiades,

parets que s'escrostonen.

 

Impassible en el marbre, veus ara com s'ensorra

el teu món. Arrogant, mires l'Àngel

de la follia i et somriu. Al lluny.