Món de Subirachs


Obra:Poesia (p. 531)
Comarca:La Selva

testing image

Món de Subirachs

 

Veleres mans desdenyen encalmats

glaços de por al llarg del tan despert

camí dels ulls de foc del pensament.

Enllà de cants, immòbil, sord nauxer

lligat al pal, enmig de vols amics,

defuig perills del son de ports sabuts.

Des dels vells solcs de les relles d'ahir,

coneix secrets del més profund demà,

senyor de l'angoixós combat d'avui.

Salva amb el fil revolts de laberint,

cruel foscor de murs, ressò de clams,

i l'home nu es va vestir de llum.

Lliures cavalls galopaven per alts

prats molt humits, en el groc d'un ponent

que beu amb set la mort a grossos glops.

Per sempre són quatre ratlles de sol,

però, closes endins de la breu nit.

I vetllen déus perquè ventres fecunds

de dones i de camps ens lliurin fills

i serenor de fruits en l'amplitud.