M'agrada tot això— va dir en Pere


Obra:Sauló (p. 121-122)
Comarca:La Selva

testing image

M'agrada tot això— va dir en Pere i no havia dit res més en tota l'estona. Això va dir-ho quan passàvem per Sant Pere Petit. L'antiga capelleta de granit de cara al poble. Vàrem deixar el cotxe i vaig atansar-me a mirar el nínxol buit com tantes vegades havia fet. En temps de guer­ra havien cremat el sant i ara molt sovint hi havia animalots a dintre. Ens enfilàrem a les roques. Les sentia sota els peus les pedres velles i només calia procurar que la sorra del granit no et fes relliscar. I de cop les roques ens van rodejar i jo vaig asseure'm ben arrupida i les roques eren calentes sota les meves mans. I em vaig ajeure de mica en mica damunt les roques que eren rodones i agafaven el meu cos i Pere era al meu costat estirat com jo i l'estimbada de granit no s'aturava fins a baix de tot.

—És sempre una sorpresa totes aquestes roques apilonades fent equilibris, com si no haguessin acabat de caure.

Vaig agafar un grapadet de sorra i me'l deixava caure a poc a poc damunt la cuixa.

—Mira que bonica que és, ben rosada

—És sauló. La muntanya de granit que es descompon de mica en mica.

I en Pere també va agafar uns granets i se'ls mirava al palmell de la seva mà

—Aquest granit que ha estat sotmès a la pressió del foc en el més profund de la terra i ara aquí obert a l'atmosfera descomponent-se pas a pas. Vaig mirar en Pere i la seva cara una boca, un nas. I uns ulls que ja no coneixia. I jo estava sola amb les roques i de mica en mica vaig sentir-me els peus de roca també i les mans i els braços i després el meu cos. I el cap. I existia només amb el granit esdevingut sauló. I damunt meu un immens cel de calor entortolligant-se en una espiral de rojos de violeta d'estiu amb un gran peix escarlata i rodava cada vegada més i més de pressa i havia d'arrapar-me fort a la terra per no caure definitivament daltabaix.