El Codolar

El Codolar

Al murallam sorrut,

el temps que ha caigut,

quina molsa hi fa!

Com s'hi guarden arques

dels secrets que hi ha!

I al peu, quantes barques

per portar les arques,

quin ramell de barques

que té el Codolar!

—Vogueu, clòfies blanques!

Voregeu les anques

del morret de Tossa,

i escampeu les arques

per la platja rossa;

que la vella Tossa,

verda, blanca, bruna,

la de molles parques,

amb ullals de lluna,

vagi, tantes arques,

obrint una a una.—

I quan ja, demà,

sabrem de les arques

els secrets que hi ha,

que tornin les barques

—el ramell de barques—

cap al Codolar!