Una congesta quasi vertical, més ampla...


Obra:Itineraris (p. 186)
Municipi:Setcases
Comarca:Ripollès

testing image

Una congesta quasi vertical, més ampla en uns indrets que en altres, barra de llarg a llarg la collada. Només en el cantó més acostat al puig de Bastiments s'interromp, però aquest pas es troba molt allunyat del camí que precisament puja arrambat al Gra de Fajol i els vessants que hi condueixen són els més espadats. Passo pel costat dels treballadors que aparien el camí, que no han arribat encara a la con­gesta, i em dirigeixo a travessar-la davant meu mateix, on sembla que és més estreta que enlloc. La neu no està pas glaçada i no costa de fer-s'hi escalons amb els mateixos peus, però, en arribant a la part de dalt, havent ja pujat més de deu metres i mancant-ne tot just tres o quatre més, s'aixeca en barrera vertical i al mateix temps la neu, esdevenint més dura, dóna en el moment d'enfonsar-hi el peu una desagradable sensació de relliscada. No convé pensar-s'hi gaire, perquè, si m'hi giro, veuré el salt que hi ha sota meu i sóc capaç de perdre el cap. Enfonso les mans en la neu cercant un aguant suplementari i continuo cavant-me pacientment un escaló per a cada peu. Per fi ja arribo; fent un pas un xic més gros, aconsegueixo posar el peu esquerre a peu pla, però la manca de punt d'aguant més elevat per a les mans i el major desnivell d'un peu a l'altre m'obliga a donar-me empenta amb el mateix peu dret per pujar-lo a dalt: l'escalo cedeix i caic tot el llarg de la congesta, sense aturar-me, fins a les primeres pedres; quedo capolat de tot el cos i amb la mà esquerra tota ensangonada. Finalment, cercant-ho bé, trobo més a mà dreta un pas on la congesta redueix la seva amplada a set o vuit metres i no forma barrera vertical en la part supe­rior. Pujo per lla amb l'ai al cor, sabent que una caiguda fóra ací més greu, havent-hi roques i continuant més avall el pendent ràpid, però pujant amb calma i serenitat aconsegueixo arribar a dalt sense més contratemps a les 8.35.