Es fa anar enrere la cua de cabells.


Obra:La filla de la neu (p. 97-98)
Comarca:Ripollès

testing image

Es fa anar enrere la cua de cabells. De jove anava repelat. Ens banyàvem a la Mateva, a les gorgues del riu Freser, o anàvem a berenar a Rialb, perquè els de l'Opus ens hi deixaven jugar al frontó. I si feia mal temps, tots cap al cine a veure alguna pel·li de d'oest, acompanyats d'indis i cowboys. Diligències, bandolers que assaltaven ferrocarrils i el Setè de Cavalleria inclòs. Bàsicament sempre vèiem el mateix, alguna mena de western que ens fes passar l'estona. Era l'única opció que teníem, perquè a la meva infantesa ja havien tancat l'altre cinema que havia conviscut amb el Catalunya i que tenia fama de projectar pel·lícules avorrides, per a la gent gran.

—I la teva ex?

—Ens truquem de tant en tant.

—Vols dir que encara...?

El Jep fa un gest lasciu amb la mà i el desmenteixo amb un capcineig.

—Res de res, vam acabar enraonadament i prou. Ella té un paio, un terapeuta, suposo que va satisfeta.

Segurament es mes feliç que no pas jo. Reprenc la frase:

—I a tu, com et va?

—Igual, i amb els vells cada dia més fotuts... Els seus pares treballaven a la colònia tèxtil de Can Recolons a l'època en què la vila vivia el seu apogeu industrial. Jo l'havia acompanyat en alguna ocasió fins al portal de pedra; recordo que em sentia petit davant les torres de la fàbrica i aquells murs resseguits per fileres de maó vist, que avui dia encara es conserven impecablement bé.