Escric, doncs, a la taula adossada


Obra:Dies de memòria 1938-1940 (p. 226-227)
Comarca:Ripollès

testing image

6 d'agost, dimarts  [1940] (fragment)

 

Escric, doncs, a la taula adossada que hi ha a la cuina i com que el llum va amb la fàbrica i crema sempre, no faig cap nosa. Pel balcó obert, entra la remor del riu i de les contínues, entre el cant dels grills, concertat amb el tic-tac del despertador que hi ha a la vora. Tot un món que veig, que em sobta, que em crida perquè sóc d'un altre, perquè tot i que en vinc, perquè vaig néixer prop d'aquí, ja no és el meu. No pararia d'escriure i escriure de tant que se m'endú, però no com Proust a Un amor de Swan (l'únic volum que n'he llegit i rellegit, per ara), no cercant el passat. És el present el que m'abassega, amb la sorpresa de viure un endemà cada dia!