Clarejava quan hem sortit de Ribes...


Obra:Dies de memòria 1938-1940 (p. 115-116)
Comarca:Ripollès

testing image

28 d'agost, dilluns [1939](fragment)

 

Clarejava quan hem sortit de Ribes, però encara era fosc quan hem passat la porta de casa, i feia fred. Arran de la fàbrica hi havia llums i gent que ens deia «siau» o «apa». Només una bona dona m'ha dit: «Ia te'n vas, Cunitu?» Passant la porta de can Recolons, el porter ens ha saludat des de darrere els vidres. Tot seguit se sentia rajar la font del Prat i al fons, el riu, força ple. M'he mirat els darreres del que era can Fidel, on ara hi ha una altra gent en lloc de la tia Beva i els seus. Poble avall, pel carrer de Núria, no hem trobat ningú conegut. Baixava un cotxe que deia «Médico» per la carretera de Puigcerdà. El carrer de les Eres, amb can Bertran i cal Tanyà, desert, fins a la plaça, amb la guàrdia civil embolicada amb un tapaboques a la porta i un llum trist a dins. He tingut una esgarrifança pensant en una escena de fa dies, que no he consignat per prudència. Es veia llum a l'obrador de la pastisseria o a cal Roviró, a cal Campaner i al Prats. Pujava algun carro que ja venien de pagès. Clarejava, sí, però valia més no veure res, perquè tot em feia tristesa. Me'n vull recordar d'aquest adéu a Ribes. Sé que he passat en pocs dies el bo i millor de la meva joventut.