Quan jo vaig néixer...


Obra:Memòries d'un segle d'or (p. 308-309)
Comarca:Ripollès

testing image

Quan jo vaig néixer, el 30 de juliol de 1921, a Ribes de Freser no hi havia, segons he pogut saber de molt bona font, cap mena de guarderia infantil, en el sentit actual. La fàbrica, però, havia tingut fins a la guerra del 1936, un servei elemental per als més petits i, més endavant, una escola i tot. Hi havia àvies o ties solteres que s'estaven a casa mentre els pares eren fora, treballant, i encara es podia comptar amb dones grans que es dedicaven, per un petit sou, a atalaiar criatures d'altri, més d'un nen alhora, de parents o veïns.

Com explica Agustí Pons a L'impuls obstinat, vaig néixer una mica més amunt del portal de la colònia, en una de les cases de dos pisos que hi ha pujant a la dreta. El carrer no tenia nom encara. Ara es diu de Balandrau, pel pic que l'encapçala. La casa pairal era a l'altre costat del carrer, d'esquena al riu i damunt la resclosa que havia estat d'un molí. Encara se'n veu un tros si es mira des de l'altra banda del riu. El vell casal no era obra de la colònia, sinó anterior, probablement de mitjan segle xix i, com que no estava en línia amb les altres cases de les famílies de la colònia, formava un encaix al carrer que feia una placeta. La casa dels meus avis era, doncs, la més antiga i de més caràcter. En deien a can Fidel, el nom del meu avi. M'agradava, segons els primers records, anar a dormir a casa dels avis, on em trobava abocat al Freser, que passava arran. Era com pujar sobre el riu i sentir-ne el remoreig incessant i la sentor fresca, humida, que es respirava a la cambra. Per fer les necessitats calia sortir cap al balcó, al tancat d'obra que sobresortia de les portes i contenia la comuna, la qual donava directament al riu. Mai no dormia sol, perquè érem colla. Algun jove, solter, s'hi estava o hi anava. Ens fèiem companyia.