Seguírem l'alta serralada fronterera...


Obra:Records d'un excursionista (p. 147-148)
Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès

testing image

Seguírem l'alta serralada fronterera, cap al Coll de Noufonts, cap a la collada de Finestrelles, on dinàrem, prop de les fonts del Segre; i a les dues de la tarda arribàrem al cim del Puigmal, 2.909 metres d'altitud. És el gegant de les nostres mun­tanyes, es veu de tot Catalunya. Al seu peu, la formosa Cerdanya, el riberal del Segre cap a l'Urgell, les muntanyes d'Andorra, d'Aran, de l'Hospitalet, el Capcir, l'Arieja, etcètera, panorama ad­mirable! El cim del Puigmal no té cap mica de vegetació; és tot pelat; només alguna mata de ginebró... El ginebró és l'únic matoll que viu a les més altes regions. Quan la vegetació desapareix, que no es troba ni una herba, enmig del rocam de granit viu el raquític ginebró, desarrelat, aixafat pels freds i la neu.

Eren les tres de la tarda, marcava el termòmetre 3 graus sota zero. A aquesta altitud es nota la rarefacció i depressió de l'aire, per la set i l'alteració del pols, el qual ens batia a noranta pulsacions per minut. La xocolatera de don Josep, amb el seu esperit de vi, ens serví per a fer bullir aigua, que ho féu a 92 graus en lloc de 100. Els trets de fusell que tiràrem semblaven trets de pistola. Feia un fred glacial. Emprenguérem la baixada de la muntanya i arribàrem a Núria que ja fosquejava, morts de gana, demanant sopar. L'hostalera ens digué: «No es dóna soparfins que es surt del rosari.» Anàrem, doncs, a la capella; pujàrem al cor i, dit el rosari, es cantaren els goigs amb acompanyament d'harmònium. Don Josep i jo érem prop del faristol, allargant el cap per seguir el cant. Un capellà ens donà un paper de solfa i don Josep, molt seriós, portava el compàs amb la seva mà, pegant cops sobre el paper; al mirar per sobre de la seva espatlla vaig veure que tenia la solfa de cap per avall.

Després de sopar ens donaren a cadascú una candeleta d'anar a oferir, i a retir. Després de quatre nits de dormir sobre bàlecs i rama de pi, un llit vingué molt bé, encara que els llençols raspessin l'esquena; quant a les puces, ja no en fèiem cas.