En Maragall m'explicava la sorpresa...


Obra:El meu Joan Maragall (p. 16)
Municipi:Queralbs
Comarca:Ripollès

testing image

En Maragall m'explicava la sorpresa d'en Soler i Miquel en llegir les Pirinenques. Ell, que, de la muntanya, no n'havia tret sinó desmais i crits de dolor de tant gaudir, no sabia comprendre com s'havia pogut produir la meravella dels versos d'en Maragall. En llegir les Pirinenques, encara en manuscrit, diu que feia les mateixes exclamacions que pujant a Núria. En Maragall les repetia fins amb la mateixa entonació de la parla d'en Soler, que era la de la gent de les Borges: —I xic! Com t'ho has fet, com ha sortit de tu, tanta hermosura!

En Maragall deia que en Soler sentia massa fort les coses i per tant no li quedava reflexió per a adonar-se del que sentia i així pogués arribar a dominar-ho i trans­formar-ho en art. Era —deia— un hipersensitiu, parlant malament, que mai no podria produir l'obra artística perfecta. I per a crític era massa poeta; els llibres li feien mal, com tota altra cosa... Per això va acabar malament, i no podia acabar d'altra manera, almenys a la nostra terra. En terres més civilitzades, un home del tipus d'en Soler i Miquel es converteix en un Amiel, o un Renan, o un Carlyle, però a casa nostra no estem encara madurs per a tenir gent així; és la terra dels profetes, o dels poetes, o dels crítics a seques com en Mañé, i no hi ha lloc per als visionaris amb la llengua enganxada al paladar, com era el bo d'en Soler i Miquel.