Diumenge 28 d'octubre de 1832


Obra:Anjub. (p. 230-231)
Indret:Castell
Municipi:Miravet

testing image

Diumenge 28 d'octubre de 1832


Ara que han passat los anys i també me trobo tancat, mossèn Joan, i encara que sé segura l'hora de la meua mort, penso que este calabós de Ca la Vila d'Ascó és com un palau, comparat amb aquella sitja del castell de Miravet. No se pot imaginar l'esgarrifós que és saber-se oblidat, abandonat de tothom dins d'una masmorra. Però allí dins tenia l'amic Jaumet i Ricard i xerràvem molt, pels descosits, en canvi aquí me trobo sol i només tinc lo consol del llibre de la Ilíada, que, de tant en tant, quan me s'adormen los dits de tant fer anar la ploma, me serveix de distracció i me renova les ganes de continuar escrivint.

A la sitja de Miravet pensava moltes vegades en lo meu estimat ruquet Cullerot i me preguntava molt sovint on pararia, si encara era viu o si potser ja feia mesos que havia mort, però el que me sabia més greu era que l'haguessin sacrificat per fer bullir l'olla. Allò m'encenia la sang i me posava a córrer per les galeries fins que acabava rebentat. I en els somnis d'aquelles nits escoltava el brunzit dels tàvecs i me despertava sobresaltat.

Durant uns mesos, amb lo Ricard de la Freixeda mos vam encaparrar a buscar algun lloc on poder excavar una galeria per poder sortir. L'home mos va dir que a la primeria de quedar-se tancat a la sitja, un dia va descobrir una marca rodona en una de les parets. Vam buscar-la pertot arreu. Acabàvem amb les mans i els dits semats de tant palpar la pedra i Ricard plorava de desesperació, dubtava d'ell mateix i mos deia que probablement ho havia somiat i no li vam donar més importància, per què allí dins, mossèn Joan, lo somni i la vetlla se confonien com l'aigua i la terra que de tant remoure se transforma en tèrbola. Totes les galeries estaven excavades a la roca viva i no hi havia cap escletxa ni cap marca. Semblava que haguessin aprofitat una cova natural, una balma dins la roca per fer-la servir com a sitja.